Categorías
OPINIÓN

ACUA es reuneix amb regidors de l’Ajuntament de Barcelona per demanar transparència en la factura de l’aigua

L’Associació Ciutadana per l’accés Universal a l’Aigua continua avançant en l’objectiu de sumar suports per aconseguir que els consumidors comptin amb un rebut de l’aigua més just i entenedor i donar a conèixer les seves reivindicacions.

En els últims dies, ACUA ha presentat el seu projecte als grups municipals de JxCat i Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona i ambdós partits polítics han mostrat un bon enteniment i disposició de consulta per tal d’esclarir l’origen de tots els impostos que es cobren a la factura de l’aigua.

Pel que fa a la reunió mantinguda amb JxCat, el regidor Jordi Martí va exposar la seva conformitat en quant a la necessitat de trobar un millor sistema de càlcul de la recollida de residus, desvinculada del propi consum de l’aigua. De fet, el partit va votar en contra de la inclusió d’aquesta taxa per entendre que tampoc incentiva la reducció d’escombraries.

Una opinió que també comparteix el regidor d’ERC, Max Zañartu, qui, a més, està d’acord en eliminar de la factura tots els tributs que no formin part del cicle de l’aigua, doncs poden incentivar la pobresa energètica, un tema que preocupa al partit republicà. Per la seva banda, JxCat es va mantenir més caut a l’hora de manifestar un posicionament concret en aquests moments.

Unes setmanes enrere, ACUA es va reunir també amb el senyor Enrique Gornés, cap de gabinet de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica del consistori de Barcelona, qui va informar que a l’ordenança fiscal de 2021 s’estipula la presentació d’un model nou de càlcul sobre la compilació de deixalles i que l’Ajuntament té mecanismes que impossibiliten el tall del servei de l’aigua.

Categorías
OPINIÓN

ACUA presenta el seu projecte a l’Ajuntament de Barcelona

L’Associació Ciutadana per l’accés Universal a l’Aigua es va reunir per primera vegada amb el consistori de Barcelona per demanar la transparència en la gestió del servei de l’aigua. Durant la trobada amb el senyor Enrique Gornés, cap de gabinet de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ACUA va exposar les seves reivindicacions per tal d’esclarir l’origen de tots els impostos que es cobren a la factura de l’aigua.

Actualment, existeix una manca de claredat envers la totalitat dels tributs i cal que els agents treballin junts per trobar mecanismes de càlcul justos sobre la càrrega atribuïda a la generació de residus. Segons un estudi encarregat per l’Ajuntament, quant més alt és el consum d’aigua, més quantitat d’escorrialles es generen. De qualsevol forma, Gornés  va confirmar que a l’ordenança fiscal de 2021 s’estipula la presentació d’un model nou de càlcul, on ACUA pot col·laborar-hi.

Des d’ACUA es defensa que el sol fet d’incloure impostos al rebut de l’aigua va contra el concepte de dret bàsic d’aquest be, ja que dificulta el pagament per a aquelles famílies amb menys recursos, és a dir, provoca pobresa energètica. Tot i que l’Ajuntament compta amb mecanismes que impossibiliten el tall del servei, no es garanteix que arribi al 100% de les persones afectades.

A ACUA es treballa per facilitar informació als contribuents i per sol·licitar una factura per a cada concepte perquè no es generin confusions. En aquest marc, el nou tribut de residus hauria de tenir una estructura de responsabilitat per districtes o per barris. Al mateix temps, també és necessari identificar el grau de penetració que tenen els mecanismes de compensació i estímul de recollida de residus, com ara la targeta verda, per valorar la seva eficiència i poder pensar en més vies.

En paraules del portaveu d’ACUA, Txetxu Sanz, «la reunió va ser positiva i vam acordar d’unir forces per facilitar tota la informació de manera precisa als contribuents amb el compromís de retrobar-nos durant el primer trimestre de 2021».

Categorías
OPINIÓN

30 anys de ‘La guerra de l’aigua’

Des del 28 de juliol de 2010 i mitjançant la Resolució 64/292, l’Assemblea General de les Nacions Unides reconeix explícitament el dret humà a l’accés a l’aigua potable i al sanejament, reafirmant que són essencials per al compliment de tots els drets humans bàsics.

«L’accés a l’aigua potable és un dret humà reconegut per l’ONU»

La Resolució exhorta els Estats i les organitzacions internacionals a proporcionar recursos financers per propiciar la capacitació i la transferència de tecnologia per tal d’ajudar els països, en particular aquells en vies de desenvolupament, a tenir un subministrament d’aigua neta i sanejament saludable, accessible i assequible per a tots els seus ciutadans.

No obstant, vint anys abans d’aquesta declaració, diverses entitats ja vam col·locar el rebut de l’aigua en el marc del debat polític i social, una acció que es va donar a conèixer amb el nom de “la guerra de l’aigua”. El detonant del conflicte va ser l’encariment en un 20% del preu de l’aigua domèstica entre els anys 1990 i 1992.

Fruit d’aquell moviment impulsat per les entitats veïnals, sindicats i les organitzacions de consumidors més representatives del moment, es va definir un rebut de l’aigua molt transparent, però no es va arribar a solucionar el problema que ara es denuncia: la utilització del rebut de l’aigua per cobrar tributs aliens al propi cicle de l’aigua.

D’aquesta manera, actualment tenim un rebut compost pels següents conceptes i percentatges sobre l’import:

  • 40% fa referència al mer subministrament on, segons dades d’AGBAR, el 26% és gestió i el 14% és compra de l’aigua, potabilització i distribució.
  • 13% correspon al cànon de l’aigua. Un tribut de l’Agència Catalana de l’Aigua per al finançament de la gestió d’obres hidràuliques destinades a l’abastiment i el sanejament d’aigües residuals.

I, encara que interpretem el cànon com un tribut, cal afegir també altres tributs que incorporen els ajuntaments, com ara:

  • 7% taxa de clavegueram. Tribut municipal.
  • 19% taxa tractament de residus. Tribut de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • 16% taxa recollida de residus particulars. Tribut de l’Ajuntament de Barcelona, que seria la coneguda taxa d’escombraries absorbida per l’impost de béns immobles.

Aquestes taxes no les incorporen tots els municipis sinó que cadascun ho gestiona segons els seus criteris.

Per últim, tenim el 10% de l’IVA, que s’afegeix exclusivament als dos primers conceptes, és a dir, al subministrament i al cànon. En aquest sentit, crida l’atenció que l’Agència Tributària aplica l’IVA al cànon quan realment aquest és un tribut. És allò d’un impost sobre un impost.

«Paguem tributs que no corresponen al cicle de l’aigua»

Com podem observar, les nostres administracions ens obliguen a abonar tributs que no tenen cap vinculació amb el cicle de l’aigua. Fins i tot, ens fan pagar alguns que haurien d’estar dins dels pressupostos generals, com és el cas del cànon. Per dir-ho clar i català, paguem dues vegades pel mateix.

La nostra societat s’ha transformat en paral·lel a l’evolució del país. Una millor educació i la facilitat d’accés a la informació, ha motivat la ciutadania a ser més exigent i conscient de la seva realitat i a adonar-se que es pot mobilitzar, fàcilment, per aquelles qüestions que semblin justes i possibles.

Des d’ACUA demanem que la cultura de l’aigua serveixi per trobar la millor manera de treballar el cicle de l’aigua i repartir els costos entre tots. Si bé és cert que la qualitat de l’aigua no pot ser igual per a tots, com a mínim hem de trobar el mecanisme de repartir els costos d’aquest bé, que recordem és un dret bàsic.

Un estudi recent de l’OCU manifesta que una llar amb un consum mitjà (uns 175 m³ a l’any) equival a 304,04 euros/any de mitjana. No obstant això, aquest import amaga grans diferències ja que a ciutats com Palència, Ourense, Guadalajara o Sòria la factura mitjana anual no arriba als 180 euros, mentre que a Barcelona, Múrcia o Sevilla supera els 500 euros.

«Exigim arribar a un acord que doni coherència al rebut de l’aigua»

Ara, exigim un debat i un acord, tal com va passar amb “la guerra de l’aigua” 30 anys enrere, que reformuli de nou el rebut de l’aigua excloent-hi tributs aliens al propi cicle, suprimint-ne els que ja s’abonen per altres vies i donant coherència al guirigall en el que hem convertit el rebut de l’aigua per a la comoditat de tots.

Txetxu Sanz