Categorías
OPINIÓN

Entitats socials reclamen eliminar impostos aliens de la factura de l’aigua

L’Associació ACUA va organitzar un webinar per donar llum sobre els diferents conceptes que formen el rebut de l’aigua i debatre la seva legitimitat. L’acte va comptar amb representants de l’Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB), la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS), la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC) i la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat (FAVBAIX).

Les organitzacions ciutadanes participants en la conferència web organitzada per ACUA concorden en que cal treure de la factura de l’aigua aquelles taxes que no pertanyen al propi cicle de l’aigua per la simple lògica que “els impostos d’un organisme no té perquè recaptar-los una entitat diferent”, tal com reivindica Matilde Torralba, presidenta de l’ACPB. Tot i que en l’opinió de Miquel Herrero, responsable de comunicació de la UCC, “potser és més còmode pagar-ho tot en un únic rebut i així evitar quantitat de factures”, però sempre “exigint transparència”, recalca Emília Expósito, tècnica de la CUS.

I és que tant la taxa de recollida com la de tractament de residus municipals generats a domicilis particulars provoquen confusió, ja que “fa la sensació que es paga el mateix a dues administracions diferents”, diu Herrero. A més, no es disposa d’un sistema de càlcul adequat doncs “una persona pot gastar molta aigua per diversos motius, però en canvi generar pocs residus o fer-ne una gran selecció de reciclatge”, es queixa Julián Carrasco, president de la FAVBAIX. Carrasco altrament acusa les companyies d’aigües de ser “còmplices” de les administracions que, segons el seu parer, “han trobat un vehicle idoni per imposar el pagament d’impostos”.

No només els impostos vinculats als residus generen debat, també el cànon cobrat per l’Agència Catalana de l’Aigua, que correspon al 13% de la factura i s’aplica per al finançament de la gestió d’obres hidràuliques destinades a l’abastiment als municipis i el sanejament d’aigües residuals. El seu càlcul va lligat al consum de l’aigua, és a dir, també funciona segons trams de m3 i “en realitat, hauria de ser una quantitat fixa” entén Expósito. Julián Carrasco va més enllà i critica l’existència d’aquesta taxa en el rebut, ja que creu que “els costos de les infraestructures han de pagar-se via impostos generals i el consumidor només pagar allò que gasti”. Per altra banda, els representants de l’ACPB i la UCC coincideixen en què és correcte tal com s’empra avui dia.

Preguntats per una possible disparitat de preu segons l’habitatge sigui primera o segona residència, els participants del webinar consideren que el cost en cap cas no ha de variar i que ha de ser el mateix “independentment de la posició econòmica del propietari o de la posició geogràfica de l’immoble”, justifica Herrero. Com a bé de primera necessitat i escàs, l’aigua “ha de ser igual per a tots”, però només s’ha de començar a pagar “en el moment que s’obre l’aixeta”, doncs “ja existeix una quota de servei per mantenir la xarxa”, relata Carrasco des de la FAVBAIX. Sobre la divisió del preu de consum per trams troben que és una mesura justa perquè fomenta la responsabilitat i incentiva la sostenibilitat.

Obligacions ciutadanes

Una reivindicació que comparteixen les associacions de consumidors és la de demanar més involucració al ciutadà per tal de conèixer els conceptes que li són cobrats a la factura de l’aigua, així com a la resta de rebuts. “Hi ha molts consumidors que acudeixen a nosaltres només quan veuen un preu a pagar molt alt, però no mostren interès per estar al corrent específicament dels tributs, per això aprofitem la visita per explicar-los-hi”, manifesta Expósito des de la CUS. Torralba afegeix que “molta gent en comptes d’esbrinar perquè la factura és més alta, directament donen per fet que és perquè han consumit més” i adverteix que “si no es fan les investigacions i aclariments necessaris, les economies de les llars aniran per terra”.

Per veure el webinar complet, feu click aquí:

Categorías
OPINIÓN

ACUA porta la factura de l‘aigua a l’àmbit polític

L’Ajuntament de Barcelona té intenció d’estudiar una possible eliminació dels impostos que es cobren a la factura de l’aigua sense estar vinculats directament al seu cicle, una vegada s’hagi determinat el sistema de càlcul de la taxa de compilació de deixalles. Així ho va comunicar Montserrat Ballarín, Regidora de Comerç, Mercats, Règim Interior i Hisenda, a la reunió que va mantenir amb ACUA, on també hi era present Carlos Hornero, coordinador del Grup Municipal Socialista.

La presentació d’un nou model de càlcul sobre la recollida de residus municipals generats a domicilis particulars està estipulada a l’ordenança fiscal de 2021, tal com va informar Enrique Gornés, cap de gabinet de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica del consistori de Barcelona, durant la trobada que, amb anterioritat, va tenir amb l’Associació Ciutadana per l’accés Universal a l’Aigua.

Per aquesta raó, Ballarín va declarar que des del municipi estan treballant en la creació d’un impost que utilitzi paràmetres lligats només als residus i que l’objectiu és crear tota una xarxa intel·ligent de contenidors per obtenir dades reals. Pels autònoms, igualment, existeix ja una opció de no pagar aquesta taxa si tenen contractat un servei de recollida privat. La regidora va manifestar el seu interès en col·laborar amb ACUA, així com ho va fer Gornés, que va acordar traçar estratègies conjuntes per facilitar informació als contribuents.

L’Associació Ciutadana per l’accés Universal a l’Aigua continua avançant en el propòsit de sumar suports per aconseguir que els consumidors comptin amb un rebut de l’aigua més just i entenedor, motiu pel qual va sol·licitar entrevistar-se així mateix amb els partits de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona. Els regidors Jordi Martí, en nom del grup municipal de JxCat, i Max Zañartu, en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya, van accedir a la convocatòria.

Pel que fa a la reunió mantinguda amb JxCat, Martí va exposar la seva conformitat en quant a la necessitat de trobar un millor sistema de càlcul de la recollida de residus, desvinculada del propi consum de l’aigua. De fet, el partit va votar en contra de la inclusió d’aquesta taxa per entendre que tampoc incentiva la reducció d’escombraries. Una opinió que també comparteix ERC.

Zañartu, a més, es va mostrar d’acord en eliminar de la factura tots els tributs que no formin part del cicle de l’aigua, doncs poden incentivar la pobresa energètica, un tema que preocupa molt al partit republicà. JxCat, però, es va mantenir més caut a l’hora de manifestar un posicionament concret sobre aquest punt en aquests moments. Per altra banda, Enrique Gornés, ja havia defensat que l’Ajuntament compta amb mecanismes per evitar talls d’aigua a famílies vulnerables.

Categorías
OPINIÓN

ACUA es reuneix amb regidors de l’Ajuntament de Barcelona per demanar transparència en la factura de l’aigua

L’Associació Ciutadana per l’accés Universal a l’Aigua continua avançant en l’objectiu de sumar suports per aconseguir que els consumidors comptin amb un rebut de l’aigua més just i entenedor i donar a conèixer les seves reivindicacions.

En els últims dies, ACUA ha presentat el seu projecte als grups municipals de JxCat i Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona i ambdós partits polítics han mostrat un bon enteniment i disposició de consulta per tal d’esclarir l’origen de tots els impostos que es cobren a la factura de l’aigua.

Pel que fa a la reunió mantinguda amb JxCat, el regidor Jordi Martí va exposar la seva conformitat en quant a la necessitat de trobar un millor sistema de càlcul de la recollida de residus, desvinculada del propi consum de l’aigua. De fet, el partit va votar en contra de la inclusió d’aquesta taxa per entendre que tampoc incentiva la reducció d’escombraries.

Una opinió que també comparteix el regidor d’ERC, Max Zañartu, qui, a més, està d’acord en eliminar de la factura tots els tributs que no formin part del cicle de l’aigua, doncs poden incentivar la pobresa energètica, un tema que preocupa al partit republicà. Per la seva banda, JxCat es va mantenir més caut a l’hora de manifestar un posicionament concret en aquests moments.

Unes setmanes enrere, ACUA es va reunir també amb el senyor Enrique Gornés, cap de gabinet de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica del consistori de Barcelona, qui va informar que a l’ordenança fiscal de 2021 s’estipula la presentació d’un model nou de càlcul sobre la compilació de deixalles i que l’Ajuntament té mecanismes que impossibiliten el tall del servei de l’aigua.

Categorías
OPINIÓN

ACUA presenta el seu projecte a l’Ajuntament de Barcelona

L’Associació Ciutadana per l’accés Universal a l’Aigua es va reunir per primera vegada amb el consistori de Barcelona per demanar la transparència en la gestió del servei de l’aigua. Durant la trobada amb el senyor Enrique Gornés, cap de gabinet de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ACUA va exposar les seves reivindicacions per tal d’esclarir l’origen de tots els impostos que es cobren a la factura de l’aigua.

Actualment, existeix una manca de claredat envers la totalitat dels tributs i cal que els agents treballin junts per trobar mecanismes de càlcul justos sobre la càrrega atribuïda a la generació de residus. Segons un estudi encarregat per l’Ajuntament, quant més alt és el consum d’aigua, més quantitat d’escorrialles es generen. De qualsevol forma, Gornés  va confirmar que a l’ordenança fiscal de 2021 s’estipula la presentació d’un model nou de càlcul, on ACUA pot col·laborar-hi.

Des d’ACUA es defensa que el sol fet d’incloure impostos al rebut de l’aigua va contra el concepte de dret bàsic d’aquest be, ja que dificulta el pagament per a aquelles famílies amb menys recursos, és a dir, provoca pobresa energètica. Tot i que l’Ajuntament compta amb mecanismes que impossibiliten el tall del servei, no es garanteix que arribi al 100% de les persones afectades.

A ACUA es treballa per facilitar informació als contribuents i per sol·licitar una factura per a cada concepte perquè no es generin confusions. En aquest marc, el nou tribut de residus hauria de tenir una estructura de responsabilitat per districtes o per barris. Al mateix temps, també és necessari identificar el grau de penetració que tenen els mecanismes de compensació i estímul de recollida de residus, com ara la targeta verda, per valorar la seva eficiència i poder pensar en més vies.

En paraules del portaveu d’ACUA, Txetxu Sanz, «la reunió va ser positiva i vam acordar d’unir forces per facilitar tota la informació de manera precisa als contribuents amb el compromís de retrobar-nos durant el primer trimestre de 2021».

Categorías
OPINIÓN

30 anys de ‘La guerra de l’aigua’

Des del 28 de juliol de 2010 i mitjançant la Resolució 64/292, l’Assemblea General de les Nacions Unides reconeix explícitament el dret humà a l’accés a l’aigua potable i al sanejament, reafirmant que són essencials per al compliment de tots els drets humans bàsics.

«L’accés a l’aigua potable és un dret humà reconegut per l’ONU»

La Resolució exhorta els Estats i les organitzacions internacionals a proporcionar recursos financers per propiciar la capacitació i la transferència de tecnologia per tal d’ajudar els països, en particular aquells en vies de desenvolupament, a tenir un subministrament d’aigua neta i sanejament saludable, accessible i assequible per a tots els seus ciutadans.

No obstant, vint anys abans d’aquesta declaració, diverses entitats ja vam col·locar el rebut de l’aigua en el marc del debat polític i social, una acció que es va donar a conèixer amb el nom de “la guerra de l’aigua”. El detonant del conflicte va ser l’encariment en un 20% del preu de l’aigua domèstica entre els anys 1990 i 1992.

Fruit d’aquell moviment impulsat per les entitats veïnals, sindicats i les organitzacions de consumidors més representatives del moment, es va definir un rebut de l’aigua molt transparent, però no es va arribar a solucionar el problema que ara es denuncia: la utilització del rebut de l’aigua per cobrar tributs aliens al propi cicle de l’aigua.

D’aquesta manera, actualment tenim un rebut compost pels següents conceptes i percentatges sobre l’import:

  • 40% fa referència al mer subministrament on, segons dades d’AGBAR, el 26% és gestió i el 14% és compra de l’aigua, potabilització i distribució.
  • 13% correspon al cànon de l’aigua. Un tribut de l’Agència Catalana de l’Aigua per al finançament de la gestió d’obres hidràuliques destinades a l’abastiment i el sanejament d’aigües residuals.

I, encara que interpretem el cànon com un tribut, cal afegir també altres tributs que incorporen els ajuntaments, com ara:

  • 7% taxa de clavegueram. Tribut municipal.
  • 19% taxa tractament de residus. Tribut de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • 16% taxa recollida de residus particulars. Tribut de l’Ajuntament de Barcelona, que seria la coneguda taxa d’escombraries absorbida per l’impost de béns immobles.

Aquestes taxes no les incorporen tots els municipis sinó que cadascun ho gestiona segons els seus criteris.

Per últim, tenim el 10% de l’IVA, que s’afegeix exclusivament als dos primers conceptes, és a dir, al subministrament i al cànon. En aquest sentit, crida l’atenció que l’Agència Tributària aplica l’IVA al cànon quan realment aquest és un tribut. És allò d’un impost sobre un impost.

«Paguem tributs que no corresponen al cicle de l’aigua»

Com podem observar, les nostres administracions ens obliguen a abonar tributs que no tenen cap vinculació amb el cicle de l’aigua. Fins i tot, ens fan pagar alguns que haurien d’estar dins dels pressupostos generals, com és el cas del cànon. Per dir-ho clar i català, paguem dues vegades pel mateix.

La nostra societat s’ha transformat en paral·lel a l’evolució del país. Una millor educació i la facilitat d’accés a la informació, ha motivat la ciutadania a ser més exigent i conscient de la seva realitat i a adonar-se que es pot mobilitzar, fàcilment, per aquelles qüestions que semblin justes i possibles.

Des d’ACUA demanem que la cultura de l’aigua serveixi per trobar la millor manera de treballar el cicle de l’aigua i repartir els costos entre tots. Si bé és cert que la qualitat de l’aigua no pot ser igual per a tots, com a mínim hem de trobar el mecanisme de repartir els costos d’aquest bé, que recordem és un dret bàsic.

Un estudi recent de l’OCU manifesta que una llar amb un consum mitjà (uns 175 m³ a l’any) equival a 304,04 euros/any de mitjana. No obstant això, aquest import amaga grans diferències ja que a ciutats com Palència, Ourense, Guadalajara o Sòria la factura mitjana anual no arriba als 180 euros, mentre que a Barcelona, Múrcia o Sevilla supera els 500 euros.

«Exigim arribar a un acord que doni coherència al rebut de l’aigua»

Ara, exigim un debat i un acord, tal com va passar amb “la guerra de l’aigua” 30 anys enrere, que reformuli de nou el rebut de l’aigua excloent-hi tributs aliens al propi cicle, suprimint-ne els que ja s’abonen per altres vies i donant coherència al guirigall en el que hem convertit el rebut de l’aigua per a la comoditat de tots.

Txetxu Sanz